"Un nou retrat de Santiago Rusiñol". Mostra deu facetes d'un poliedre
humà força llunyà del mite que ell mateix va crear: una persona incapaç d'escriure amb el to agressiu que feien servir els redactors apòcrifs que de vegades el substituïen. Un net marcat per una mort sempre omnipresent a la família. Una tendència gasiva i alhora balafiadora. Un comportament molt menys misogin i donjuanesco que aquell que se li ha atribuït habitualment. Un modernista contrari a la modernitat del progrés industrial i material. Una visió dual, contrària i favorable a la vegada, del món de les tradicions (toros o religió). Un teòric enemic de "l’altre glosador", Eugeni d'Ors, a qui en realitat admirava. A càrrec de Juan Carlos Rodríguez, Doctor en Química per la Universitat de Barcelona; Máster en Química Industrial per la Universitat de Tarragona i Doctor en Traducció i Estudis Culturals. Tesi sobre Santiago Rusiñol. Universitat de Vic. I també soci de l'AAd'O.