Teia és la fusta resinosa o una estella d’aquesta que crema amb facilitat. Aquest és el títol del tercer disc de la trompetista i cantant bagenca Alba Careta; un recull de les seves darreres composicions inspirades en les pròpies vivències que, després de la bona acollida d’Alades i Orígens, consolida a l’artista dins l’escena jazzística tant catalana com europea.

El concepte de Teia engloba les diferents lluites i convenciments que formen l’imaginari d’aquest nou àlbum: els conflictes interns que totes experimentem entre allò que se’ns imposa i el què realment creiem i volem per nosaltres mateixes; l’experiència d’anar entenent que a vegades la intuïció i l’esforç són la flama que ens guia per anar trobant el propi camí, l’autèntic; i com d’important és cuidar les coses senzilles i petites que ens envolten, i que al final es converteixen en la foguera que ens acompanya, ens inspira i ens reconforta.