Haití, 1962. Un home torna d’entre els morts per treballar a les infernals plantacions de sucre. 55 anys després, una jove haitiana confessa a les seves amigues un secret familiar, sense saber que això portarà a una d’elles a cometre una atrocitat.

Aquesta no és la típica pel·lícula de zombis. Ni tan sols una pel·lícula de zombis com les que tots tenim al cap. És un film que parla d’herències ancestrals, amb una mirada etnogràfica als mites sobre el zombi haitià, traslladades també a la modernitat: un viatge en dos moments temporals diferents, connectat a través de la memòria i les seves cicatrius, la cultura pagana i el fet atàvic que sempre perdura i torna per venjar-se. Amb un peu posat al terror i l’altre al cinema social, el seu director parla amb lucidesa sobre la destrucció de les cultures i les ètnies minoritàries a mans dels països colonialistes.

Director, guionista i compositor francés nascut el 1968. Dels cineastes joves sempre s'espera que sacsegin, que presentin mirades úniques i diferents. Bertrand Bonello sens dubte ho va fer amb Quelcom orgànic (1998), i des de llavors no ha deixat de fer pel·lícules que parteixen de la realitat, però que obren esquerdes a la fantasia, a allò sensorial, traslladant al cinema la seva formació musical. En la seva filmografia hi trobem films com Le pornographe (2001), Tiresia (2003), Saint Loren (2014), Nocturama (2016) i les més recents Coma (2022) i The Beast (2023).