Al nord-oest de Tunísia, Sana, Fidé, Melek i Abdou treballen recol·lectant figues. Sota el testimoni dels arbres, desenvolupen nous sentiments, discuteixen, es troben i defugen, coquetegen i intenten entendre's. Al llarg del dia, l'horta es converteix en un teatre d'emocions, on es representen els somnis i les esperances de cadascuna.

Aquesta mena d'Alcarràs tunisià, és una obra bellíssima, una miniatura cinematogràfica rodada amb serenor entre les branques i les fulles dels arbres, amb un grapat de converses i petites històries espigades aquí i allà. L'esperit de Renoir sembla impregnar les imatges, els sons i els suaus vaivens d'un film que prefereix capturar amb lleugeresa el temps i la llum, les cares i les complicitats i els petits gestos del treball. És també un relat polític sobre la societat del seu país, l'explotació laboral, el biaix de gènere i les esperances de futur d'una generació que es debat entre la supervivència, el desig de llibertat i la promesa de prosperitat. Sota les figueres és una d'aquelles petites grans pel·lícules d'estiu ideal per a qualsevol època de l'any.

Nascuda a Lió, França, el 1988. Directora i productora franco-tunisiana que ha desenvolupat documentals d'autor a Tunísia que han estat premiats a Visions du Réel, Idfa, Cinemed… El 2018, el seu llargmetratge documental, Railway Men, va romandre sis setmanes als cinemes tunisians. El 2022, el seu primer llargmetratge de ficció, Sota les figueres, es va estrenar a la 54a Quinzena de Realitzadors de Canes i va ser seleccionada per representar Tunísia als Oscars. També va guanyar el Premi a la Millor Música Original a la Mostra de València, va competir a la Secció Oficial del D'A Film Festival Barcelona i va ser el film inaugural de la 20a edició del Festival de Cine Africà, on va obtenir el Premi del Públic i la Menció Especial del Jurat.