Illa d’Arousa, 1971. La María es guanya la vida mariscant i també és coneguda a la zona per ajudar a altres dones durant els seus parts, amb especial dedicació i cura. Després d’un inesperat i tràgic succés, es veurà obligada a fugir a Portugal. Aquí comença per a ella una odissea, vital i femenina, en la seva recerca de llibertat.

Amb la seva segona pel·lícula, Jaione Camborda ha fet història convertint-se en la primera dona espanyola en guanyar la Conxa d’or al Festival de Sant Sebastià. I, a més, és la primera pel·lícula guanyadora parlada en una llengua cooficial. Ho ha aconseguit amb aquesta proposta que combina un relat de supervivència amb un clar al·legat sobre el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos. La trama es desenvolupa amb pas ferm, segur i apostant per les el·lipsis, els silencis i el treball del fora de camp com a eines narratives. No sabem si existeix això que anomenen El nou cinema gallec, però està clar que Camborda en seria una de les seves màximes representants. 

Directora de cinema i guionista. Nascuda a Sant Sebastià el 1983, viu i treballa a Galícia. Va estudiar direcció de cinema a Praga i Munich i va iniciar la seva trajectòria fent tasques de direcció d’art i producció. Va dirigir els curts Lilith (2015), Nimbos (2015), Proba de Axilidade (2015) i Rapa das Bestas (2017). Tots ells de caràcter experimental i rodats en Súper-8. El 2019 va escriure, produir i dirigir Arima, filmada íntegrament en cel·luloide i guanyadora al Festival de Cinema de Sevilla.