Dos empleats de banc es qüestionen l'existència rutinària en què s’ha convertit la seva vida. Un d'ells troba una solució: cometre un delicte que comprometrà el seu destí i el del seu company.

A l’inici d’Apenas un delincuente (1949), el director Hugo Fregonese presentava Buenos Aires com una ciutat de nervis exaltats, on la gent es movia com pollastres sense cap i on l’egoisme era la principal virtut ciutadana. Rodrigo Moreno agafa el relleu de Fregonese, de nou retratant un Buenos Aires que sembla viure en crisi permanent, amb un esgotament vital que defineix els dos protagonistes de la història. Combinant el cine negre i el drama existencial, Los delincuentes és una reflexió profunda sobre la desesperació social que viu Argentina i que ha agafat dimensions gairebé profètiques després de l’arribada de Javier Milei al poder.

Nascut a Buenos Aires el 1972, és fill del nou cinema argentí dels anys 90, coincidint amb una dècada de gran impuls del cinema del país, amb noves formes de finançament a nous cineastes d’escola i el naixement de grans festivals com el BAFICI o Mar del Plata (aquest, recuperat). Va debutar el 2006 amb El custodio, a la qual seguiren Un mundo misterioso (2011), Réimon (2014). Moreno, com molts cineastes de la seva generació, destaca per fer un cinema social i auster que flirteja amb característiques de films de gènere amb un caràcter més comercial, però amb una identitat molt definida.