Una mare adolescent, en una nit, d’imprevist, deixa el seu poble natal a Andalusia. Mig segle després, al Prat del Llobregat, la Carmen, una directora de càsting solitària, busca a persones que li expliquin les seves experiències sobre la immigració. Li crida l’atenció la força i el passat de l’Antonia, amb qui formarà un vincle intergeneracional profund.

A través d’aquesta relació improbable, la directora Laura Farrés retrata el pas del temps, la memòria i el llegat social a través de dues èpoques i dues protagonistes de classe treballadora. Amb una aposta estètica pausada, posa l’èmfasi en el pas del temps abans que en el moviment. Això, sumat al treball amb actors no professionals, aconsegueix dotar la pel·lícula d'una potent barreja entre el realisme i el lirisme.

El Prat del Llobregat, 1989. Directora i guionista graduada a l’ESCAC que prefereix definir-se com a agitadora cultural. El seu primer curtmetratge va ser A perro flaco (2014) i, amb Los desheredados (2017), la seva carrera va tenir un important punt d’inflexió. Un curt híbrid entre ficció i documental premiat a Cannes, als Goya i als Gaudí que dona moltes pistes sobre el seu estil: lirisme, realisme i memòria. Amb el seu primer llargmetratge, La imatge permanent (2023), ja ha guanyat al Seminci de Valladolid i fa augurar una filmografia delicada, sofisticada i també amb un punt d’ironia.