Harry Caul (Gene Hackman), un detectiu de reconegut prestigi com a especialista en vigilància i sistemes de seguretat, és contractat per un magnat per a investigar les infidelitats de la seva esposa. La missió, per a un expert de la seva categoria, resulta a primera vista inexplicable, però aviat comença a sospitar del seu client.

Eclipsada en el seu moment pel fet d’haver-se estrenat entre els dos Padrins, La Conversa s’ha reivindicat amb el temps com l’obra mestra que sempre ha estat. Ho comprovarem amb una projecció en 35 mm. En la línia dels thrillers del 70, marcats per la guerra del Vietnam i el cas Watergate, és un assaig sobre la paranoia a l’era de la intrusió tecnològica, l’espionatge i les conspiracions. En aquest context, presenta un personatge atrapat que es qüestiona la seva responsabilitat personal com a observador - imparcial?- de vides alienes. Igual que Michelangelo  Antonioni a Blow-up (1966), Coppola busca en el so, no a les imatges, una veritat oculta i definitiva que doni resposta a les seves obsessions. 

Nascut l’any 1939 a la ciutat obrera de Detroit, es convertiria en un dels directors clau del Nou Hollywood als anys 70 i, sens dubte, destapant-se com el més radical d’aquell grup de barbuts. 

La seva filmografia inclou títols com la trilogia d’El padrí (1972, 1974, 1990), Apocalypse Now (1979), La ley de la calle (1983) o Dràcula de Bram Stoker (1992). Es va arruïnar dues vegades a costa de fer les pel·lícules com creia que s’havien de fer, però també se’n va fer ric tres. Esperant l’estrena del seu esperat film Megalòpoli, celebrem els cinquanta anys d’una de les seves obres mestres.