Cartellera de cinemes

Los Espantos
Jorge Castrillo, 2022, 19’, Espanya, VE.
“Diuen que Maria l’obscura va tirar la clau del reixat i mai
més ningú la va tornar a veure... S’explica que aquella
tempesta la va provoca ella amb el seu plor rabiós...”.
Iznájar és un petit poble rural de Córdoba i aquest és un
film antropològic, geogràfic, teològic, però per sobre de
tot poètic, sobre aquest indret. Sobre el seu paisatge,
les persones i l’entorn i les reminiscències místiques que
supuren dels olivers, les pedres del que un dia va ser una
casa o els pantans que un dia foren valls. Una bellíssima
abstracció a base de superposicions, entre present i
passat, imatges i sons, realitat i evocació.

Les Més Grans
Núria Ubach, Marta Codesido, Dubi Cano, Ulrika Andersson, 2023, 20’,
Catalunya, VC.
Tres dones de tercera edat passegen diàriament al
voltant del poble de Cabrianes (Bages). Les Més grans
és un documental que reflexiona sobre el pas del temps
i l’envelliment. Un retrat dels personatges i de l’entorn, on
la natura, els animals, el vent i la pluja es converteixen en
elements poètics que representen la vida i la mort.

El Día Que Volaron La Montaña
Alba Bresolí, 2022, 28’, Espanya, VE.
El 1959, en ple règim franquista, el poble d’Escó (Sara-
gossa) va ser expropiat per la construcció d’un pantà.
Tota la població va abandonar el poble menys la família
Guallar, que es va negar a l’expropiació i a abandonar la
seva llar i el seu bestiar. Avui, els germans Fèlix, Baltasar i
Evaristo Guallar són els únics habitants. Però el seu món
es torna a veure amenaçat quan comença a construir-se
una autopista. Una aproximació a un univers rural, en
trànsit de desaparició.

Sessió doble (40’)

Estrecho Adventure
Valeriano López, 1996, 6’, Melilla, VO (Sense diàleg), 35 mm.
Estrecho Adventure pren com a objecte d’anàlisi la immi-
gració procedent de les costes nord-africanes a partir del
format visual del videojoc. Abdul, el personatge principal
del videojoc ha de superar tota mena d’obstacles per
passar la frontera, travessar l’estret i així endinsar-se a
l’Europa somiada.

La Memoria Interior
María Ruido, 2002, 34’, Espanya,VE.
A través del relat de la història familiar de l’autora, la pel·lí-
cula indaga en el record de la recent emigració des de
l’estat espanyol a Europa. Reflexionant sobre els mecanis-
mes de l’oblit i el record, la peça recupera la idea de la cons-
trucció de la memòria com un nexe i un diàleg, a la vegada
que reflexiona sobre l’elaboració a partir de l’experiència
personal enfront de la idea d’història i de memòria oficial.
La memòria interior subratlla també el protagonis-
me del cos com a territori de memòria i absència i com a
agent polític: la política migratòria de l’estat espanyol dels
anys seixanta i setanta, és també una forma de biopolítica
i control sobre els treballadors, amb conseqüències pro-
fundament desestabilitzadores.

“El capital vol mantenir la pagesia a l’oblit i en silenci, però
la pagesia vol ser posseïdora del seu propi destí. Ella sap
i parla”. Amb aquesta afirmació s’obre El campo para el
hombre: un viatge cinematogràfic emprès per la cineasta
Helena Lumbreras i Mariano Lisa pel minifundi gallec i el
latifundi andalús, entre l’any 1973 i el 1975. Realitzada en
clandestinitat, la pel·lícula dibuixa una història, des d’abaix,
de la situació camperola que es val de recursos varis: la
sàtira de l’estètica documental franquista, la poesia oral
popular, l’evocació de la reforma agrària de la Segona
República, els testimonis d’intel·lectuals antifranquistes.
Però, sobretot, de la imatge i de la paraula espontània de
les dones i homes que treballen la terra.

Un film militant i heterogeni que obra pas al Col·lectiu
de Cinema de Classe, un cine col·lectiu, que “es preocu-
pava de la simpatia, l’empatia, la comunicació entre les
persones que intervenien en el film, i que convidava a
actuar a favor d’una societat justa i lliure” (Maro Lisa).

Tocar la realitat a través d’una caminada. Caminant,
podem apropar-nos a mons, descobrir l’altra ciutat, la
que comunament anomenem “perifèria”. Canviar la
perspectiva històrica dels turons com punts de control i
defensa, com fronteres de la ciutat, per revelar els límits
entre la muntanya i la ciutat com a punt de connexió amb
els orígens.

Un recorregut a peu pel litoral que limita la ciutat de
Barcelona amb la serra de Collserola traça un mapa
visual i sonor de la perifèria de la ciutat a través dels
sons, les veus, els rostres, els treballs, els espais urbans i
naturals de cada barri. Les vores composen una simfonia
d’espais i persones, orígens, vincles i maneres d’habitar
la ciutat.

La vida d’Elvis Presley vista a través del prisma de la seva complicada relació amb el coronel Tom Parker, el seu enigmàtic mànager. La història aprofundeix en la complexa dinàmica que existia entre Presley i Parker que abasta més de 20 anys, des de l’ascens de Presley a la fama fins al seu èxit sense precedents.